Material:Una sardina, una safata de dissecció, unes pinces, unes tisores i una lupa de mà.
Observem el cos de la sardina, té forma fusiforme per poder avançar millor a l’aigua. Passem la mà de davant cap al darrere del cos de la sardina i notem una sensació de finor, si la passem en sentit contrari notem que les escates se’ns queden a les mans. Identifiquem les aletes segons la seva posició. Obrim la boca i observem que tenen unes dents petites i una llengua. Aixequem l’opercle i observem les brànquies. Amb un llapis seguim el camí que fa l’aigua des de la boca fins a les brànquies. Finalment obrim el peix i observem la bufeta natatòria, el budell i el cor.
7 comentaris:
La dissecció d'una sardines molt divertit i fa molta angunia ficar el llapis amb el que escrius dins la boca i que surti per les brànquies.
GENIS GARCIA
La dissecció de la sardina va ser molt divertida, primer varem mirar quina forma tenen, despres li vam passar la mà d'adalt a baix, més tard l varem passar el llapís de la boca fins l'opercle.
Iván X.
Va ser molt interessant mirar la sardina i el seus òrgans interns però... el peix feia una pudor!
MARIONA PRAT
A mi em va semblar molt divertit primer em va fer una mica de fàstic tocar-lo però després li vaig tocar els ulls i quant tocaba el peix de a baix a dalt es quedavent les escates en la mà resumit: fer naturals es molt guay.
Paula s
Va ser molt interesant veure el peix per dintre i teniem que ficarli el nostre propi llapis a dintre la boca i li tenia a que surtir per les brànquies.
SARAY GARCIA****
quan fe el peix en vaix senti molt raru cuan baix beure el cor del peix era fastigos pro era molt
dibertit
ivan
Las sardines encara que siguin tant petits són igual d'importants perquè son éssers vius.
NATASHA PUIG.
Publica un comentari a l'entrada